LA MUNTANYA MALEÏDA
Hi havia una vagada uns nins que se n’anaven a la muntanya. 
Eren na Carolina, n’ Esperança, en sito, na Simone, en Valentí, en Denis, na Marta, en Juli, en Diego i na Karen. Els nins eren alts, prims dos rosos i els altres morenos. Les nines eren altes menys dues que eren un
poc mes baixeta, una un poc rosa i totes morenes. Els nins sempre anaven vestits amb camises grosses, vaquers i gorres de visera. Les nines solien anar amb vestits o amb mini falda i camiseta de colors.
Un dia van anar-se’n a una illa perquè deien que ja eren prou grans per fer la seva vida. I això que tenien entre 15 i 18 anys.
Allà varen començar a distribuir la gent, perquè cada un anàs a cercar coses per construir cases, per poder menjar, etc....
Totes les cases les van fer de fusta i de dos pisos. Les geleres eren capses de fusta amb aigua de riu i allà les coses quedaven ben fresques. Els llits eren de fulles d ‘arbres, i la manta de pells de fruites. La roba se la feien de fulles d’unes plantes que una fulla bastava per 5 vestits per nines i per 10 “tapa Rabós” pels nins.
Al dia següent van anar al bosc per descobrir que hi ha havia per aquella selva tropical. Van trobar una cabanya destrossada, una serp morta, una estàtua de pedra d’ un home d’ una tribu i els nins es van asustar i sen van anar amb carrera. Na Simone va patinar i sa queia per un pendent però en Diego li va tirar una corda i na Simone se va poder aferrar i la va salva i es varen donar un llarga besada. Al dia següent van anar a la muntanya i n’ Esperança es va fer una gran ferida a la cama i no podia caminar, en Denis el que va fer es collir-la i dur-la cap a dalt i curar-li la cama.
Li van haver de embenar la cama per que la ferida de n’ Esperança no es tancava.
Poc a poc les nines feien beneitures amb els nins. Les parelles eren: na Simone amb en Diego; n’ Esperança amb en Denis; na Karen amb en Sito; na Marta amb en Valentin; na Carolina amb en Julian. Van viure per sempre més a l’ illa es van ajudar uns als altres.
Conta contat, conta acabat.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada